“Vull fer mòbils que juguin amb la qualitat i l’africanitat”
Des de Sils la guineana Fadima Diawara lluita per tirar endavant el primer ‘smartphone’ adaptat a la realitat de l’Àfrica. D’un poble a un continent amb la mà
Aquest és el teu article gratuït setmanal.
Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.
Quan arribo a casa seva, la Fadima està ocupada fent una videoconferència. No és una reunió normal. De fet, està fent una ponència en directe en un congrés de tecnologia de Johannesburg. No li ha calgut viatjar fins a Sud-àfrica per participar-hi. Des de fa uns anys la petita població de Sils, a la Selva, és suficient perquè aquesta jove emprenedora es pugui projectar per tot el continent africà. I per tot el món.
– continua després de la publicitat –
Nascuda el 1986 a la capital de Guinea Conakry, la Fadima Diawara transpira professionalitat i bones maneres. Amb el seu accent afrancesat m’ofereix un got d’aigua mentre em fa esperar al sofà de casa seva. La presentació encara durarà uns minuts més. No és poc el que ha d’explicar: ella és la creadora de Kunfabo, el primer smartphone lliure africà d’alta qualitat i que es ven a preus populars. En altres paraules, un mòbil adaptat a la realitat africana. El 2020 en fa el primer llançament al seu país natal amb 3.000 exemplars i s’esgoten. Des d’aleshores, diversos països del continent han fet comandes per vendre’ls al seu mercat. A més, queda finalista dels Premis Dona TIC. Una porta oberta a les emprenedores catalanes. I tot s’obre cap al camí de l’èxit.
“Necessito Internet les 24 hores del dia; si no, no puc treballar.” Una connexió que assegura que li va molt bé, tot i no viure en cap gran ciutat
I mentre ella explica el seu projecte a l’altra punta de l’Àfrica, el sol suau del matí entra per la sala d’estar. És una estança senzilla, de parets blanques i nues, on destaquen algunes fotografies familiars que recorden una vida que es troba a milers de quilòmetres. Una vida que ara afronta amb energia i lideratge. Com a mínim, aquesta és la impressió que produeix quan se la veu parlar, resolutiva i amb seguretat, mirant cap a la pantalla. És fàcil imaginar-se-la recorrent amb pressa els aeroports del món mentre transporta una petita maleta de rodes estil business. Més tard sabré que aquesta imatge és certa. La Fadima viatja molt per feina. Però la resta del temps treballa des de Sils, on viu amb el seu marit i els seus dos fills petits. S’hi va mudar per la feina d’ell i perquè volia que els nens poguessin créixer en un poble, en un entorn tranquil i agradable. “Aquí ens sentim molt ben acollits, no tenim intenció de marxar-ne”, m’explica mentre s’asseu al sofà. La ponència ha acabat, però no ha apagat el portàtil. “Necessito Internet les 24 hores del dia; si no, no puc treballar.” Una connexió que assegura que li va molt bé, tot i no viure en cap gran ciutat. Per a ella, la possibilitat de viure en una població com Sils, que té poc més de 6.000 habitants, és un privilegi. La barreja perfecta entre una vida pausada i familiar i la possibilitat d’estar connectada fàcilment amb ciutats com Girona i Barcelona.
Però, com va arribar la Fadima a aquesta població de la Selva? Fins no fa tants anys, ella era una estudiant de Dret a la Universitat de Conakry. Res a veure amb el món de la tecnologia. Tot i això, a ella sempre l’havia apassionat aquest tema i els gadgets tecnològics. Hi ha coses que es porten a dins. Un dia, l’amor va picar a la seva porta i va haver de fer les maletes: ell vivia i treballava a Barcelona. Allà la Fadima hi tenia una feina com a administrativa, fins que un dia la parella es va traslladar a Sils, on ell havia trobat una nova feina. Tornar a començar. Primer la guineana va treballar en una empresa de Girona, però no s’hi sentia a gust. Hi havia alguna cosa dins seu que havia de materialitzar, però no sabia què. “Si vols emprendre has de fer alguna cosa que realment t’agradi, que t’apassioni”, reflexiona. I a ella el que realment li agradava era la tecnologia, un món en el qual sempre ha estat autodidacta: “Em connectava amb grups de gent a qui també els agradava, llegia molts llibres, mirava vídeos a YouTube”.
“Si vols emprendre has de fer alguna cosa que realment t’agradi, que t’apassioni”
Una de les seves primeres idees va ser muntar una botiga en línia de mòbils i accessoris. Però d’aquest pensament inicial en va acabar derivant un altre: per què no feia la seva pròpia marca? “No m’ho vaig pensar gaire, perquè si m’ho hagués pensat molt, segurament no ho hauria fet”, riu la Fadima, que ha descobert que és fàcil muntar una marca, però no tant si es tracta d’una firma de smartphone. I, com en moltes altres iniciatives, al principi de tot va apostar per fer un crowdfunding per buscar finançament, i va ser aleshores que es va adonar de la gran expectativa que causava el seu producte.
“Els vaig dir que si el projecte sortia bé no només estàvem parlant de vendre mòbils en un país, sinó en un continent molt gran i molt poblat”
Va ser una època d’investigar molt, sempre en línia, sempre des de Sils, fins que el 2017 va iniciar el projecte de Kunfabo. Asseguda al seu escriptori, va navegar per moltes empreses xineses que fabricaven mòbils, va buscar ajudes i aliances per finançar la seva idea, fins que, voilà, el seu projecte es va convertir en una realitat. El primer pas era aconseguir que un fabricant xinès li’n fes un model base. “Vaig estar mesos insistint-hi, enviant correus electrònics, fins que una empresa va accedir-hi. Els vaig dir que si el projecte sortia bé no només estàvem parlant de vendre mòbils en un país, sinó en un continent molt gran i molt poblat”, li brillen els ulls.
Un cop aconseguit el fabricant, la mateixa Fadima va començar a dissenyar els primers models de mòbil. “Eren horribles, però no tenia diners per contractar un dissenyador”, explica. Però no es va rendir. Va poder establir sinergies amb un professional de brànding perquè li fes tota la identitat i la història de la marca a partir d’un logotip que ella havia ideat. I a poc a poc, des del seu ordinador de Sils, la Fadima ha acabat creant un equip virtual amb professionals que viuen en tres continents, en punts tan allunyats entre si com la Xina, Guinea Conakry, Madrid o Santa Coloma de Farners. Una gestió que, amb el temps, l’ha dut a estudiar un màster d’MBA. “No era obligatori, però és important saber envoltar-te de bons professionals i poder-los guiar.”
Des del principi ha fet aliances amb moltes empreses emergents repartides arreu del món. “És bo aprofitar el coneixement dels altres per ajudar-te a créixer”
De fet, des del principi aquesta jove emprenedora ha fet aliances amb moltes empreses emergents repartides arreu del món. “És bo aprofitar el coneixement dels altres per ajudar-te a créixer.” Amb aquest equip de talents en línia intenta donar valor al seu smartphone, que ha nascut amb la voluntat d’adaptar-se a la realitat del continent africà. I això també vol dir crear aplicacions útils per al dia a dia dels seus habitants. Per començar, en aquest mòbil ja hi ha de sèrie una aplicació de geolocalització dels centres de salut, hospitals i farmàcies més pròxims. D’altra banda, també s’hi troba una aplicació de receptes africanes per donar a conèixer l’art culinari dels 54 països del continent. L’emprenedora també ha buscat una col·laboració amb una start-up del Camerun que ha desenvolupat una aplicació de missatgeria instantània però amb emoticones i contingut “purament africà”. A més, com que a l’Àfrica no tothom disposa d’un compte bancari i moltes de les transaccions es fan a través del pagament per mòbil, Kunfabo també ha afegit la seva pròpia aplicació per fer-ho. “Amb tot això volem donar qualitat a l’usuari i diferenciar-nos d’altres marques”, explica Diawara.
“Vaig decidir jugar amb el tema de la qualitat i l’africanitat; per tant, els mòbils, que costen cent euros, estan fabricats a la Xina, però certificats per la Unió Europea”
Sobretot el que ella vol és que la població africana trobi una marca de mòbil amb què es pugui identificar i de la qual es pugui sentir orgullosa. “El made in Africa està molt de moda allà, i la gent vol comprar coses amb què s’identifiquin, perquè el seu mercat està inundat de marques xineses que no ofereixen qualitat”, diu l’emprenedora. Per això, des del principi va descartar fer una marca de baix cost. “Vaig decidir jugar amb el tema de la qualitat i l’africanitat; per tant, els mòbils, que costen cent euros, estan fabricats a la Xina, però certificats per la Unió Europea”, aclareix. A més, al contrari que altres companyies de mòbils de l’Àfrica, la seva ofereix una garantia de dos anys. Un tret distintiu que ha aconseguit gràcies a una col·laboració amb el banc Société Générale, que no només dona la possibilitat de pagar els mòbils a crèdit —tota una novetat per als clients africans, que poden pagar-lo en sis mesos sense interessos—, sinó que gràcies a les filials europees del banc també s’ha aconseguit tenir una veta de mercat en tota la “diàspora africana” que viu en països com França, Portugal o Espanya. Precisament en aquests països alguns mitjans de comunicació han començat a parlar del seu projecte, la qual cosa provoca que cada vegada més persones s’interessin pel seu mòbil. La Fadima és imparable.
“Les ‘start-ups’ ens permeten ajuntar tot el puzle, perquè no podem funcionar com una multinacional”
Tan imparable que es passa els dies buscant noves solucions i serveis per als seus clients. Sempre des de Sils, des del seu portàtil. Però també ha de viatjar per acabar de tancar col·laboracions i noves aliances. Cal tenir la maleta sempre preparada. Com quan ha pogut tancar un acord per poder oferir el servei d’assegurar tots els mòbils per un cost addicional de deu euros. “En aquests països hi ha molts problemes d’electricitat i et podria explotar el mòbil, i aquesta assegurança ho cobreix.” Per això els usuaris disposen d’un servei de postvenda i de reparació, per si tenen algun incident. Un servei que fins ara gairebé no existia amb els altres mòbils que es venien pel continent; tot un luxe. Per aconseguir-ho, la Fadima col·labora amb una empresa emergent guineana de reparació de mòbils. “Les start-ups ens permeten ajuntar tot el puzle, perquè no podem funcionar com una multinacional. S’ha d’obrir la ment amb aquesta mena d’estructura per poder créixer a poc a poc”, reflexiona.
– continua després de la publicitat –
Igual que les botigues on es poden adquirir els seus smartphones: “Hem d’aprofitar els seus canals de distribució, perquè nosaltres, com a start-up, no podem tenir botigues per tot el país; és impossible”. En aquest sentit, el banc també els ajuda a vendre a través de les seves botigues repartides per tot Guinea Conakry. “Així ens podem fer visibles a les províncies més allunyades del país”, s’enorgulleix. Tot plegat acaba sent, per a l’empresària, un win-win, sobretot amb les petites empreses emergents, com la de reparació de mòbils: “L’empresa tindrà visibilitat gràcies a nosaltres i nosaltres aprofitem la seva expertise, i si els nostres clients tenen algun problema, sabran on adreçar-se”. Són serveis que, segons l’emprenedora, fan que el client se senti únic i privilegiat, perquè sap que hi ha tot un mecanisme al darrere que li donarà suport en cas de tenir algun problema.
La demanda no para de créixer i a la Fadima se li acumula la feina al seu despatx de Sils, concretament a la sala d’estar de casa seva. “Necessitem tenir més fons per poder produir més i complir amb les comandes i expectatives de la gent”, diu accelerada. I segurament més ajudes per liderar projectes i perquè moltes més dones entrin des de qualsevol lloc del país a fer veure el món. I, encara més segurament, fer resets mentals per veure què es pot tenir davant, què es pot veure demà. El projecte que un dia va somniar s’ha fet realitat, i la seva visió de futur ha donat resultat. És una emprenedora, una visionària. Però encara queda molta feina per fer i el continent és gran, immens. Un continent que comença a Sils i acaba a Johannesburg, i pel camí recorre tot el món. Perquè si una cosa queda clara és que la Fadima treballa sense cap mena de frontera i en totes les franges horàries. I mentre s’acomiada de mi, torna a preparar el portàtil; l’espera una nova videoconferència.
Aquest és el teu article gratuït setmanal.
Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.
Envia un comentari