La pantalla és el divan
És un cara a cara diferent per fer teràpia. La psiquiatra Maite Utgés ofereix consultes a través de la pantalla. Poder escurçar l’espai i el temps ajuda, però sobretot veure’s, les mirades, les expressions... Un llenguatge per trobar-se millor
Aquest és el teu article gratuït setmanal.
Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.
La vista és un dels cinc sentits que ens permet captar informació d’allò que ens envolta. La llum passa a través de la còrnia i la retina i arriba al cervell en forma d’imatge, a través d’impulsos elèctrics. Aquest òrgan finalment interpreta la informació per conèixer el que hi ha, per entendre la realitat. Una mirada que, en alguns casos, pot anar més enllà i esdevenir l’ajuda d’algú. La doctora Maite Utgés n’és un exemple, ja que els seus ulls són capaços d’interpretar, fins i tot, la mirada d’un desconegut amb un únic objectiu: ajudar-lo.
“Vaig pensar que, oferint un sistema de telemedicina, tots aquests pacients podien continuar fent el tractament.” I així és com va posar en marxa la seva consulta en línia
Utgés, metgessa especialitzada en psiquiatria, va detectar una “patologia” allunyada del seu camp de coneixement, però molt freqüent per a aquells qui es troben lluny de nuclis urbans, amb tots els seus equipaments. Aquesta psiquiatra veia com alguns dels seus pacients no podien portar un ritme de visita regular a causa de la distància, fet que dificultava el tractament. Davant d’això, idea una solució pròpia del segle XX: “Vaig pensar que, oferint un sistema de telemedicina, tots aquests pacients podien continuar fent el tractament”. I així és com va posar en marxa (des del 2010) la seva consulta en línia.
– continua després de la publicitat –
Una solució que va més enllà. Ja no es tracta d’una simple resposta a un problema, sinó d’un nou mètode de fer teràpia. Amb el temps, l’agenda en línia de la doctora Utgés no deixa d’augmentar, “de manera que ara tinc pacients de diferents localitats que no han iniciat la consulta presencial, sinó que ho han fet directament a través del telèfon”. I és precisament a través d’aquest dispositiu que entra en joc la mirada.
Com tota fórmula lògica, aquestes teràpies tenen una premissa bàsica: “Sempre fem videotrucades perquè necessitem veure la persona”
Com tota fórmula lògica, aquestes teràpies tenen una premissa bàsica: “Sempre fem videotrucades perquè necessitem veure la persona”. La regla d’or a l’hora de fer una sessió en línia és sens dubte aquesta. La importància del llenguatge no verbal continua present, encara que sigui a través d’una pantalla. Les mirades ajuden i els ulls són capaços de parlar el seu propi llenguatge.
“El llenguatge és contacte visual, les expressions, emocions, tots aquests gestos de connexió”
Bé, al final, què no és llenguatge? “El llenguatge és contacte visual, les expressions, emocions, tots aquests gestos de connexió.” Tot és qüestió de connectivitat: a la xarxa, amb un especialista... I tot perquè t’ajudi a trobar la connexió amb tu mateix. Una cadena que, sense el llenguatge de les mirades, no seria possible.
La vista és qui dona sentit a les sessions en línia, però la tecnologia és l’encarregada de trencar la barrera de l’espaitemps. Persones que no podien assistir presencialment a la consulta per qüestions d’horari o perquè es trobaven fora del país ara la tenen, literalment, a les seves mans. Una tecnologia impersonal que aconsegueix la connexió necessària per fer les teràpies, sense perjudicar l’efectivitat dels professionals que es troben a l’altre costat de la pantalla. I és que en la psiquiatria, fins i tot aquells aspectes més tècnics, com proves complementàries o receptes de medicaments, es poden oferir per via telemàtica.
Així doncs, on queden els límits de la teràpia en línia? Amb la incorporació de la tecnologia com un element clau, se la podria acusar de crear una atmosfera freda, allunyada de la confiança que es transmet en una consulta. Però en la psiquiatria aquest concepte no és una qüestió d’espai, sinó d’ajuda. La confiança sorgeix en el moment que el pacient decideix creure en el professional perquè l’aconselli, i augmenta a mesura que aquesta ajuda és efectiva. En paraules d’Utgés, “quan expliques al pacient el que li passa, i pot entendre per què li està passant aquella cosa, es crea un contacte i una proximitat”.
Tenir la certesa que sempre hi haurà una metgessa a prop per ajudar-te quan tinguis una crisi nerviosa: això és el que fa sentir segur el pacient
Es podria dir que la psiquiatria té una confiança pròpia, ja que es crea una aliança amb un repte comú: trobar una solució. El psiquiatre busca una resposta i és durant aquest camí de recerca quan s’estableix la complicitat amb el pacient. Utgés demostra que és un recorregut en què la distància importa poc: “El pacient et troba a prop perquè se sent protegit”. Tenir la certesa que sempre hi haurà una metgessa a prop per ajudar-te quan tinguis una crisi nerviosa: això és el que fa sentir segur el pacient.
– continua després de la publicitat –
Una seguretat que esdevé recíproca. El pacient sap que no està sol, però la psiquiatra també té la confiança que, si hi ha algun problema, la informaran ràpidament. Per exemple, “quan s’introdueix un fàrmac, els informo que em poden enviar un missatge si tenen algun problema i en menys de 24 hores els respondré. I això també em dona tranquil·litat a mi”.
Tot i que l’espai no influeix en el concepte de confiança entre el pacient i el professional, és cert que en les teràpies en línia acaba sent un aliat. Tots ens imaginem la consulta d’una psiquiatra, segurament una idea treta d’un imaginari de pel·lícules de terror. Una sala amb unes parets blanques, un ambient silenciós i el divan esperant tranquil·lament que s’hi assegui algú amb uns problemes que, als ulls de la societat, són tan desconeguts com estereotipats.
“Quan un es posa en contacte amb un psiquiatre, tothom es pensa que la patologia ha de ser greu, però avui en dia això ja no és així”
Però, imaginem un escenari completament diferent i que segurament tots coneixem en detall: casa nostra. Un entorn que acostuma a generar confort a tothom, un espai de llibertat. Els pacients juguen a casa i se senten com si els professionals fossin els visitants. Un terreny conegut i que, per tant, els fa jugar amb avantatge. És una comoditat que trenca amb la clàssica visió de la consulta que només es trepitja quan un es troba malament. I és que, com explica Utgés, “quan un es posa en contacte amb un psiquiatre, tothom es pensa que la patologia ha de ser greu, però avui en dia això ja no és així”. Aquesta nova forma de fer teràpia ajuda a travessar aquesta línia de ficció.
Utgés ofereix un servei anomenat “teràpia exprés anònima”. Una manera de fer la consulta en línia en què la psiquiatra no coneix el nom de la persona que sol·licita la seva ajuda
La psiquiatria és una especialitat que viu condicionada per grans estigmes. La cultura de l’espectacle ha acabat aportant-ne una visió associada al terror, que s’ha relacionat amb la pràctica real en aquest àmbit. Són tants els estereotips que s’associen a aquesta pràctica mèdica que la metgessa Utgés ofereix un servei anomenat “teràpia exprés anònima”. Una manera de fer la consulta en línia en què la psiquiatra no coneix el nom de la persona que sol·licita la seva ajuda. Un servei que té molta més demanda de la que ens podríem imaginar.
Encara que la professional no conegui la identitat dels pacients, veure’ls continua sent un requisit indispensable. La mirada, el llenguatge no verbal, segueix predominant per sobre del que es pugui dir, tot i no saber amb qui s’està conversant. Persones sense nom, però amb un rostre que expressa allò que senten. En aquest cas, els ulls expliquen més que la mateixa identitat del pacient. Utgés treballa amb desconeguts, però la seva mirada continua sent capaç de connectar-hi per tractar-los.
“Per posar un exemple, si té un perfil depressiu, veus la cara amb una tristor, una melancolia, que ja no cal que t’ho digui, perquè t’ho està demostrant”
El paper del llenguatge no verbal és, en totes les circumstàncies o espais, l’arma definitiva per saber què li passa al pacient. Per entendre el significat de les seves paraules, o d’aquelles que no diu. “Per posar un exemple, si té un perfil depressiu, veus la cara amb una tristor, una melancolia, que ja no cal que t’ho digui, perquè t’ho està demostrant.” Uns ulls que comuniquen el que, moltes vegades, amb paraules és inexpressable.
Tot i això, aquest llenguatge de les mirades ja no s’expressa en una consulta desconeguda, en territori que es podria considerar enemic. Ja no es necessita l’ajuda del divan, sinó d’un mòbil. Una pantalla que faci aquesta funció omnipresent de ser-hi per ajudar, però sense intervenir. El divan exercia un paper d’observador passiu en la consulta. Però, en el cas de les teràpies en línia, el dispositiu n’adopta un d’actiu: connectar.
La gent jove és un dels perfils que més s’hi adapta, gràcies a l’accessibilitat que ofereix la teràpia en línia: sense temps d’espera, ni de desplaçament
En altres paraules, el mòbil actua com el nou divan. Utgés ho veu com una eina moderna capaç de connectar, en tots els sentits, el pacient i el professional. Una novetat que probablement ha arribat per quedar-se. A més, la gent jove és un dels perfils que més s’hi adapta, gràcies a l’accessibilitat que ofereix la teràpia en línia: sense temps d’espera, ni de desplaçament.
Durant la teràpia, trobar la separació entre la feina i l’espai personal acaba sent una responsabilitat de la psiquiatra
Tanmateix, aquest nou format té una clara limitació: la manca d’inversió. Utgés fa les consultes a través del seu dispositiu mòbil personal. Encara que no li suposa un problema, ja que ha trobat la manera de gestionar-ho, és cert que no és la forma de treball més adequada. On queda la privacitat? “Bona pregunta”, respon Utgés, però “tot és qüestió d’organitzar-se”. Trobar la separació entre la feina i l’espai personal acaba sent una responsabilitat de la psiquiatra, i així ho fa.
La fórmula preferida per a la metgessa seria un híbrid entre els dos models de consulta que ofereix. “Una visita presencial, i el seguiment fer-lo en línia. Però tinc pacients que són molt lluny i això no és possible.” Cada vegada hi ha més persones que escullen aquest nou format, possible gràcies a la connexió que ofereix la tecnologia. Però és, sens dubte, la capacitat de connectar les mirades el que fa efectiva la consulta.
El llenguatge és imprescindible a l’hora de fer teràpies, més que qualsevol espai o divan
Una proximitat en la distància que genera una confiança única. Però, al cap i a la fi, el llenguatge és imprescindible a l’hora de fer teràpies, més que qualsevol espai o divan. I hi ha professionals que són capaços d’analitzar-lo paraula per paraula o mirada per mirada. A través d’una pantalla, cara a cara.
Aquest és el teu article gratuït setmanal.
Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.
Envia un comentari