Protegir és un verb que es conjuga constantment en el dia a dia del sistema d’emergències i dels cossos de seguretat públics. A més del que es veu, com els cossos de Bombers, Mossos d’Esquadra i Agents Rurals, hi ha el que no es veu, o es veu menys: les polítiques de protecció civil. Curiosament, és on hi ha més dones. Del total de personal de la Direcció General de Protecció Civil (DGPC), segons dades de mitjans del 2024, un 51,5% són dones. Hi ha 22 dones i 9 homes amb càrrecs de responsabilitat o lideratge.

Una d’elles és Núria Gasulla Fernández (São Paulo, Brasil, 1965), responsable de Recerca en Prevenció del Risc de la DGPC. Va ser la primera dona comandament quan el món de les emergències era encara sobretot masculí i creu que sí, que la presència femenina canvia les maneres d’organitzar el sistema de protecció: “Les dones acostumem a buscar més el lideratge partint de la participació, perquè tothom pugui sentir-se còmode amb el sistema”.

Del sistema d’emergències, a les polítiques de protecció civil és on hi ha més dones: un 51,5% del total del personal

Gasulla és física. “Els físics modernitzen la realitat per solucionar les coses que encara estan per resoldre. Nosaltres creem les condicions per a la protecció de la població”, resumeix a la pregunta de què fan des de Protecció Civil. Treballen per protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de catàstrofes i calamitats públiques. Això vol dir que equips experts en física, geofísica, enginyeries, ciències ambientals i biologia es preparen per evitar una fuita tòxica, el risc radiològic, passant per la propagació d’un incendi o els fenòmens meteorològics, o per poder respondre-hi, si s’arriben a produir. “Des de Protecció Civil, el paper que ens toca és creure’ns que això pot passar i crear les condicions perquè, si passa, hi hagi una viabilitat d’actuar i evitar el màxim de danys possibles”, indica. Sempre li ha interessat la part tècnica de la protecció civil. S’hi sent còmoda.

Tot just acabada la carrera, el 1991, Gasulla va entrar a la Generalitat. Ara, una part de la seva feina és aportar-hi les recerques que es fan en centres externs i universitats i que poden interessar. S’entusiasma explicant com els enormes passos endavant en la capacitat de computació, en el coneixement de sistemes d’informació geogràfica o en els radars contribueixen a impulsar les investigacions. Parla de tecnologia, de gestió de dades, d’intel·ligència artificial, de big data... Investiguen com informar la població tan ràpid com sigui possible d’un risc d’inundació, com preveure els incendis forestals més violents o com actuar davant d’un possible risc sísmic. Indeterminació i incertesa, paraules no gaire comunes, sovintegen en el discurs de Gasulla.

Des de Protecció Civil es treballa per protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de catàstrofes i calamitats públiques

Considera que en aquest marc —equips que analitzen el risc, fan els plans, els posen en marxa, fan campanyes informatives i gestionen les emergències— la presència de dones és important, perquè és un sistema organitzatiu que té la vocació de ser transversal. “Hem de crear les condicions perquè tothom senti que l’Inuncat [el sistema d’avisos d’inundacions] no és cosa de Protecció Civil, sinó que és cosa de tothom”, posa d’exemple, perquè s’entengui que la seva feina de protegir no té sentit ni raó de ser si no s’aconsegueix implicar-hi la ciutadania.

“Si volem que les dones trenquem el sostre de vidre, s’han de crear unes condicions adequades. S’està perdent molt de talent”

Amb 34 anys, Gasulla va arribar com a subdirectora en una direcció general, la de Bombers i Protecció Civil, que sempre havia estat masculina. Va ser la primera dona comandament. Recorda l’incendi del 2003, a Sant Llorenç Savall, on hi va haver urbanitzacions en perill. Tenia un fill petit i va estar dies mobilitzada, sense poder tornar a casa. “He d’agrair el suport als meus pares, perquè gràcies a ells, en aquell moment i en molts altres, vaig poder fer la meva feina.” I continua: “Si volem que les dones trenquem aquest sostre de vidre, s’han de crear unes condicions adequades. S’està perdent molt de talent”. Per a ella, comptar molt amb l’equip ha estat una de les claus per superar adversitats. Una altra ha estat ser contundent quan l’ocasió ho ha requerit.

Una de les potes de la protecció civil és el CAT112, el telèfon d’emergències de Catalunya. Al darrere del 112 hi ha una trentena de persones preparades per respondre a qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. I al darrere d’aquestes persones, entre d’altres, hi ha Amanda Ramos Antón (Barcelona, 1977), que és tècnica de suport de sales operatives (TSSO) del CAT112. Ara és responsable de supervisar com es gestionen les trucades d’emergència, però va començar agafant trucades. Recorda perfectament el primer dia: el 15 de desembre del 2001, un dia que una nevada va col·lapsar el país: “Era la meva primera feina gran i tenia molta responsabilitat, perquè hi havia persones en perill”.

Rere el 112 hi ha una trentena de persones preparades per respondre a qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any

Recorda que va aprendre a marxes forçades a aguantar, a ser al lloc per atendre i a tirar endavant. “No hi havia res a fer. No podies passar avisos a Bombers ni a Mossos d’Esquadra, perquè ja estaven atenent serveis. I no ens paraven d’entrar trucades de persones, sobretot atrapades a les carreteres”, relata amb una mirada enrere que la fa posar seriosa. Per a ella va ser una setmana molt dura. Reconeix que s’aixecava plorant i dient que no volia tornar a treballar. “La meva parella em deia que no m’enfonsés, que hi anés un dia més... I hi he anat més de vint anys”, explica Ramos. L’aplicació informàtica que utilitzava el servei d’emergències en aquell moment no tenia mapes. Escoltaven cada trucada per tenir el màxim d’informació i buscaven en un mapa de paper a sobre de la taula per intentar situar amb el màxim de precisió la persona atrapada. Els avenços tecnològics han canviat del tot la manera d’actuar ara.

Ramos, que és criminòloga, ha viscut tota l’evolució del 112. Als inicis, gairebé nou de cada deu trucades eren una broma o bé algú que s’equivocava. Ara, vuit de cada deu són emergències de veritat. Situacions de violències masclistes, accidents de trànsit, una conductora que truca estant atrapada en un cotxe bolcat... Aquest és el dia a dia. Ha conegut persones que, després d’una setmana, ho han deixat, perquè no ho podien suportar. En el seu cas, reconeix que la feina lliga amb la seva formació de criminòloga, per la necessitat de l’anàlisi precisa i l’atenció al mínim detall. També té sagrat, però, que “la feina només és feina i es queda a la feina”. És la seva manera d’autoprotegir-se.

En un servei d’atenció a trucades d’emergències, les dones hi aporten sobretot l’empatia: “És una qualitat molt funcional per entendre cada trucada i trobar-hi la solució més adient”

Com a responsable de control de qualitat de les trucades un cop ja s’han gestionat, recorda temes que l’han tocat especialment, com ara l’accident de tren la nit de Sant Joan a Castelldefels del 2010, en què van morir dotze persones. L’endemà va haver d’escoltar-les totes per veure si s’havia recollit tota la informació i si s’havia actuat bé. “Senties cops i cops. Eren trossos de persones que queien al costat de les que trucaven”, explica. I insisteix que són moments que, encara que siguin feina, sempre tindrà al cap.

Segons dades del 2022, 74.699 trucades al 112 estaven relacionades amb violències masclistes

S’ha especialitzat en els protocols de gestió d’incidència de violència de gènere. Recupera dades del 2022 i diu que 74.699 trucades al 112 estaven relacionades amb violències masclistes. Amb les seves explicacions es fa evident que, sense pretendre-ho directament, des del 112 prenen el pols de la societat. Una societat en la qual, desgraciadament, a més de les vinculades a violències masclistes, augmenten les trucades motivades per temes relacionats amb problemes de salut mental i amb situacions de soledat no desitjada.

Té clar que en un servei d’atenció a trucades d’emergències, les dones hi aporten sobretot l’empatia: “És una qualitat molt funcional per entendre cada trucada i trobar-hi la solució més adient. I també és molt positiva per gestionar equips que treballen sota pressió i en moments d’estrès, perquè atenen situacions greus”. Sigui home o dona, Ramos aclareix que qui no en té, d’empatia, acaba plegant.