1939, “any de la Victòria”. Comença un dels molts Nadals sota el franquisme, el primer en una Barcelona que encara porta les ferides de la guerra. Designi del temps, aquell any la fortuna passa de llarg de la ciutat, que només aconsegueix el tercer i quart premis de la loteria, venuts per l’administració de Miquel Valdés de la Rambla i la de la plaça Urquinaona.

Barcelona s’ennadala amb una simfonia de pessebres repartits per la ciutat. La Falange n’ha instal·lat diversos als districtes de l’Organització Juvenil, entre els quals destaca el de la Prefectura Provincial del Moviment, amb una superfície impressionant de 76 metres quadrats i construït amb una tona de guix. Als baixos de la plaça de Catalunya, s’ha mostrat un pessebre i una exposició de publicacions nadalenques, impulsats pel primer tinent d’alcalde i president de la Ponència de Cultura, José Bonet del Río. També a la plaça de Catalunya, la Creu Roja Espanyola ha instal·lat un pavelló amb un pessebre, inaugurat amb un concert de la seva banda simfònica, mentre que l’Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat el seu al local del carrer Canuda, 25.

“El dia de Nadal, totes les fletxes consagrades a la llar. Hauran d’assistir a missa amb els seus familiars”

L’Organització Juvenil recorda a les seves afiliades que, per Nadal, no han d’anar a les Cases de Fletxes, destinades a la formació de les joves. “El dia de Nadal, totes les fletxes consagrades a la llar. Hauran d’assistir a missa amb els seus familiars”, recull una nota publicada al diari Solidaridad Nacional. A més, la Prefectura de Propaganda, ubicada als baixos del passeig de Gràcia, 99, mostra una exposició de joguines amb un concurs inclòs. Paral·lelament, als locals de la Secció Femenina de Falange es reparteixen joguines.

La Secció Femenina de Falange reparteix les estrenes del soldat, que inclouen torrons, vins de marca, tabac i melmelada, entre els ferits i mutilats

Auxili Social i la Secció Femenina ofereixen cistelletes especials als nadons nascuts els dies 24 i 25 de desembre. La vigília de Nadal, a les deu del matí, l’Hospital del Generalísimo acull una missa de campanya, durant la qual la Secció Femenina fa entrega de les estrenes del soldat, que inclouen torrons, vins de marca, tabac i melmelada, entre els molts ferits i mutilats hospitalitzats. Les germanes que presten servei a l’hospital canten nadales. A la tarda, entre dos quarts de tres i les tres, el cor de la Secció Femenina actua per a Radio Nacional.

Més tard, al Saló de Cent de la casa de la ciutat de Barcelona, es lliuren els premis del concurs anual de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, sota la presidència del governador civil de Barcelona, Wenceslao González Oliveros. Després de tres anys sense celebrar-se, el certamen torna a reconèixer la virtut i les conductes meritòries.

Entre els guardonats, s’hi troben les escoles parroquials de la Torrassa, per la seva tasca educativa gratuïta dirigida als fills dels obrers, i el Patronat Social d’Obreres de Sarrià, per la seva tasca a favor de la moralitat obrera. S’atorguen premis de 500 pessetes a pares i fills pel seu amor filial, i de 300 pessetes a un estudiant de Farmàcia per la seva conducta exemplar, per fer-se càrrec de les despeses de la carrera mentre atén els seus pares. També es concedeixen premis de 150 a 350 pessetes a obrers i personal del servei domèstic amb una llarga permanència en una mateixa casa i una fidelitat provada.

Auxili Social distribueix bosses amb embotits, fruites i dolços per celebrar la nit de Nadal a les llars més humils, i ofereix àpats durant el dia de Nadal a totes les seves institucions

La delegació provincial d’Auxili Social distribueix bosses amb embotits, fruites i dolços per celebrar la nit de Nadal a les llars més humils, i ofereix diversos àpats especials durant el dia de Nadal a totes les seves institucions. Als menjadors infantils, el dinar consisteix en una sopa d’arròs amb carn picada, ous ferrats amb tomàquet, pa i postres. Per sopar, se serveix sopa d’arròs madrilenya, costelles de vedella amb patates fregides i pa. A més, Auxili Social organitza àpats a les llars d’infants, on també es reparteixen dolços i llaminadures. A les cuines de germanor, els assistents gaudeixen del Nadal amb potatge d’arròs amb xoriç i patates, vedella amb ceba, pa i postres, i per sopar, potatge d’arròs amb verdura i xoriç, i pa.

Els presos de la Model inauguren un pessebre fet per ells mateixos, fan un àpat extraordinari i poden rebre visites de familiars

A la presó Model, la jornada de Nadal comença amb un ofici religiós, amenitzat per l’actuació dels cors i les orquestres del centre, i la inauguració d’un imponent pessebre creat pels mateixos reclusos. La celebració inclou un àpat extraordinari per a tots els presos, que al llarg del dia poden rebre les visites dels seus familiars. El personal del centre es manté en guàrdia permanent per assegurar el repartiment de tots els paquets enviats pels familiars als detinguts.

Aquells que no van obtenir la seva ració de sucre la vigília de Nadal poden dirigir-se als establiments designats i, presentant la targeta del pa, recollir-ne la quantitat assignada

Un establiment comercial felicita les festes als seus amics i clients amb un anunci a la premsa, evocant “el Nadal de la Victòria” en plena i gèlida postguerra del franquisme. El racionament domina la quotidianitat aquell desembre de 1939. Les llibretes de racionament familiar es distribueixen exclusivament a través dels vigilants nocturns de la ciutat, amb un cost de dues pessetes cadascuna. Ningú no pot figurar en més d’una llibreta, que ha d’incloure els noms de tots els membres de la família. Per ordre del governador civil, aquells que no van obtenir la seva ració de sucre la vigília de Nadal poden dirigir-se als establiments designats i, presentant la targeta del pa, recollir-ne la quantitat assignada.

Malgrat les privacions, però, aquell any la rambla de Catalunya acull una fira d’aviram, amb parades on es poden adquirir ànecs, pollastres i galls dindis. Deu trens especials amb 200 cotxes, nombrosos òmnibus i molts cotxes particulars es dirigeixen cap al monestir de Montserrat a primera hora de la nit per anar a la missa del gall. Entre els assistents hi ha el governador civil, González Oliveros. Més de 3.000 persones combreguen a la basílica. La cerimònia conclou a dos quarts de tres de la matinada, i molts visitants es desplacen fins a l’Hotel Catasús per fer el sopar de la nit de Nadal.

El Club Natació Barcelona recupera la Copa Nadal al port de la ciutat, després d’una interrupció des de 1936

Aquell 25 de desembre de 1939 es recupera la Copa Nadal, organitzada pel Club Natació Barcelona al port de la ciutat, després d’haver estat interrompuda des de 1936. Els guanyadors de la prova, en categoria masculina i femenina, són Francesc Sabater i Carme Soriano, tots dos nedadors del Club Natació Barcelona, que es coronen com a campions absoluts.

El dia anterior, el 24 de desembre, s’inicien també les tradicionals carreres ciclistes de Nadal al parc de la Ciutadella de Barcelona. Les proves inclouen modalitats com velocitat, persecució, quatre voltes i trenta voltes, i hi participen destacats ciclistes, com el campió d’Espanya de velocitat, Juan Plans, de Barcelona; el mallorquí Llompart, finalista del Campionat d’Espanya de velocitat; Mariano Cañardo, de Barcelona; Antonio Andrés Sancho, de l’Hospitalet, campió d’Espanya per carretera, i Antonio Escuriet, de València, vencedor de la Barcelona-Madrid. Estava previst que hi correguessin també els italians Learco Guerra i Fabio Battesini, de Màntua, però la seva absència inesperada genera una gran decepció entre el públic assistent.

La devoció pel ciclisme és tan gran que, per Cap d’Any, a les deu de la nit, l’Agrupació Ciclista Montjuïc convida tots els socis, les seves famílies i els aficionats al ciclisme a assistir al lliurament dels premis de les proves de cinquanta quilòmetres i del campionat social. La celebració té lloc al seu local social, el bar La Cubana, on, al compàs de les campanades de mitjanit, es mengen els dotze grans de raïm. També els atletes comencen l’any competint al Gran Premi d’Any Nou, organitzat per la Federació Catalana.

“La determinació que vam posar en les dures batalles de la guerra hem de superar-la en les que imposi la realització de la nostra Revolució Nacional”, proclama Franco en el seu discurs de Cap d’Any

El dictador Francisco Franco pronuncia el seu discurs per ràdio a dos quarts d’onze aquella última nit de l’any. “Res ni ningú pot torçar el nostre camí, ja que la determinació que vam posar en les dures batalles de la guerra hem de superar-la en les que imposi la realització de la nostra Revolució Nacional”, proclama. I afegeix: “Per coronar aquesta obra, és necessària la col·laboració de tots els bons espanyols en un esperit de servei i sacrifici”.

La nit de Cap d’Any també es converteix en una nit de culte. Entre les cerimònies religioses més destacades, sobresurten la que se celebra a la basílica de Santa Maria del Mar i la que té lloc a la parròquia de Santa Maria de Jesús, al barri de Gràcia, organitzada per l’Associació de l’Adoració Nocturna, que finalitza a les dues de la matinada. Els teatres, cinemes i sales d’espectacles, així com els cafès, bars i altres espais d’oci, esdevenen punts de reunió i activitat, amb una gran afluència de gent. En iniciar-se l’any 1940, s’interpreta l’himne nacional i es proclamen visques al Caudillo i a “España, una, grande, libre”, descriu El Noticiero Universal.

L’animació a l’Hotel Ritz és desbordant, amb més d’un miler de taules, distribuïdes entre el restaurant, el jardí d’hivern, la sala de festes, el saló de tapissos i el saló espanyol, ocupades per comensals que es delecten en un sopar refinat, servit al ritme de quatre orquestres, entre les quals les de Kurt Adam i Radio Club, així com la banda militar dirigida pel mestre Palanca.

L’entrada al 1940 a Barcelona també destaca per la gran animació als restaurants de moda, com l’Hotel Ritz i la Casa Llibre, amb sopars exquisits, música en directe i ball fins a la matinada

A la Casa Llibre, els salons i la terrassa alta destaquen pels seus decorats i per una nombrosa presència de joves gaudint del sopar de Cap d’Any i d’una festa animada per diverses orquestres. La celebració compta amb la col·laboració d’artistes de novetats i de clowns de l’Olímpia, i el ball s’allarga fins ben entrada la matinada. L’entrada al 1940 irromp amb força als restaurants de moda del moment, com el Parador del Hidalgo, el saló de festes de l’Hotel Oriente, La Cala i La Granja.

L’endemà a la nit, al Teatre Barcelona, s’hi representa una obra de gala en benefici dels orfes de guerra. S’hi interpreta la comèdia de Benavente Rosas de otoño, amb la participació de l’artista Mercè Capsir, que durant la guerra va actuar als hospitals. Ara, la guerra sembla tan llunyana… Des de l’1 de gener, s’ordena la supressió de la frase “Any de la Victòria” en les comunicacions oficials. I acaba el Nadal “de la Victòria”. Però, en endavant, quanta, quanta postguerra els queda encara per viure.