La Joana Vidal (1976) era a França quan va descobrir la filosa. Aquest utensili tradicional, previ a l’aparició de les màquines de filar de la revolució industrial, serveix per embolicar les fibres de lli o de llana al voltant de l’eina i mantenir-les subjectades i desembullades durant el procés de filatura. L’objectiu final és convertir la matèria primera en fils per poder confeccionar teles i roba. El descobriment de la filosa va deixar la Joana encisada i, en veure un ramat d’ovelles, va decidir que aprendria a fer-se ella mateixa la llana: des de l’esquilada del pastor fins al fil, tal com es feia abans.

L’artesana va començar a exercir en un poble molt petit de l’Aragó, on la seva cosina li proporcionava llana, i més endavant va establir-se a Vilanova de Meià, a la Noguera. En aquest municipi, que no arriba ni al mig miler d’habitants, és on treballa habitualment la Joana. Una petita masia amb elements de diverses èpoques passades li serveix de taller i, des d’aquí, conserva les tècniques tradicionals amb què filaven les dones dècades i segles enrere. A més, ensenya aquest ofici i en fa divulgació en fires i tallers. Quin és, però, el procediment que segueix fins a aconseguir el fil?

El primer pas és obtenir la llana, que li donen els pastors de la zona després d’esquilar les ovelles. Quan ja l’ha recollida tota, la transporta fins a un poble del costat de Vilanova, on la renta en una mena de safareig. Cal sacsejar-la i deixar-la reposar durant un quart d’hora perquè la matèria perdi la lanolina, el greix natural que segreguen les ovelles i que impregna la llana. El rentat es duu a terme tant amb aigua freda com calenta. Tot seguit, la Joana s’emporta la fibra cap a casa seva i la deixa assecar al sol, un procediment que també ajuda a emblanquir-la més. En aquest punt l’artesana ja pot començar a carmenar la llana, és a dir, cardar-la i pentinar-la per poder filar-la amb la filosa i les diferents eines antigues que empra per obtenir-ne fils.