“Tothom sap què vol dir el mot tècnic cunnilingus, oi? Segur que sabeu maneres més col·loquials de dir-ho: amorrar-se a la pica, explorar el cau, fer anar la llengua, fer la llepada o xuclar el gallet. Ens en dieu més?” Aquesta piulada farcida d’humor picant no pertany a cap usuari anònim ni a cap comediant que freqüenti les xarxes. Per inversemblant que sembli, l’autor és el perfil oficial a X de l’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, que demostra dia rere dia a internet que la divulgació del català col·loquial correcte i sense interferències també pot ser engrescadora. Darrere del logotip sobri i impersonal d’aquest perfil institucional s’hi amaguen dos treballadors anònims. Les seves píndoles lingüístiques diàries plenes d’humor i les seves interaccions afectuoses amb els internautes han aconseguit aplegar una comunitat fidel de seguidors al seu voltant. Alguns, fins i tot, els han arribat a considerar una “estructura d’estat”.

El to proper, distès i desenfarfegat de l’Optimot defuig el tarannà alliçonador habitual entre alguns cercles de l’ortodòxia lingüística

La Marta Salvadó (Barcelona, 1978) i en Felip Guerrero (Manresa, 1993), tots dos lingüistes i també community managers —en català correcte, gestors de comunitats virtuals— per accident, són les dues cares ocultes responsables de l’èxit del compte. Ells han estat capaços de trobar un to proper, distès i desenfarfegat, que defuig el tarannà alliçonador habitual entre alguns cercles de l’ortodòxia lingüística. Aquesta naturalitat els ha fet acostar la divulgació del català a un públic més ampli i jove, fins al punt d’arribar als més de 55.000 seguidors a l’antic Twitter. El missatge és clar: el català es pot fer servir a tot arreu, en qualsevol situació quotidiana, sense complexos i sense renunciar a la seva genuïnitat i correcció. Per explicar la popularitat de l’Optimot a les xarxes, però, cal remuntar-se a la creació del servei.

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat, demostra a internet que la divulgació del català col·loquial correcte pot ser engrescadora

“Anteriorment, quan la ciutadania adreçava consultes lingüístiques, les adreçava a tres òrgans diferents indiscriminadament: a l’Institut d’Estudis Catalans, a Política Lingüística i al Termcat”, indica la Maria Rosa Serra (Barcelona, 1963), coordinadora de l’Optimot. “El Termcat, per exemple, només atenia consultes de terminologia, però n’hi arribaven de tota mena. Com que hi havia una mica de desgavell i uns es passaven les consultes als altres, es va pensar de crear un servei unificat que les atengués totes.” És així com l’octubre del 2007 neix l’Optimot, moment en què entra en funcionament el cercador integrat d’informació lingüística. Pocs mesos més tard, a principis del 2008, s’estrena el servei d’atenció personalitzada, que permet donar resposta a dubtes sobre ús i normativa de la llengua catalana que no apareguin al cercador.

L’octubre del 2007 neix l’Optimot, moment en què entra en funcionament el cercador integrat d’informació lingüística

“Des d’aleshores, nosaltres resolem les consultes de qualsevol mena: de l’àmbit general, de terminologia i de fraseologia”, assenyala Serra. Les respostes sempre són variades i ofereixen més d’una opció perquè els usuaris tinguin la possibilitat de triar aquella amb què se senten més còmodes. En els divuit anys de servei, l’Optimot ha anat arreplegant una base de dades plena de dubtes lingüístics ja resolts anteriorment que donen una resposta ràpida i concisa a la majoria de consultes dels usuaris. Habitualment, els remeten directament aquestes resolucions. En cas que la resposta no sigui a la base de dades, els treballadors del servei fan recerca entre les seves fonts fins a resoldre el dubte. “De vegades també tenim la resposta al cap, però, encara que la sapiguem, sempre hem d’anar a buscar la font i justificar-la”, afegeix Salvadó.

L’IEC, el Termcat i Política Lingüística s’encarreguen de resoldre aquells dubtes més concrets als quals l’Optimot no arriba, aproximadament un 10% de les consultes

“En cas que hi hagi peticions que realment no podem solucionar perquè hem de fer molta recerca o hi ha discrepàncies de criteris en les fonts, tenim els tres organismes al darrere”, als quals els deriven les consultes, indica Serra. La resposta final a l’usuari, en qualsevol cas, sempre la dona l’Optimot. El Termcat s’encarrega de les qüestions de terminologia i vocabulari; l’IEC, de les de llengua general, i el Departament de Política Lingüística, del qual depèn l’Optimot, assumeix les peticions en matèria de fraseologia i convencions. “La majoria, però, les resolem des del servei. En derivem un percentatge força baix”, matisa, pròxim al 10%. Anys enrere moltes de les consultes arribaven per telèfon, però des que s’han de fer a través del 012, més ineficient, el gruix principal es canalitza a través del servei d’atenció personalitzada i, secundàriament, per les xarxes socials.

La Marta Salvadó, llicenciada en Traducció i Interpretació, va arribar a l’Optimot el 2015, el mateix any que es va engegar el compte de Twitter del servei. “Llavors era el moment en què tothom començava a ser a les xarxes, i l’Optimot també hi havia de ser. La iniciativa va venir des de l’equip i, tot i que va costar una miqueta activar-lo, perquè no deixa de ser un compte oficial i s’han de seguir tots els procediments, al final ens van donar el vistiplau”, recorda. Les intencions, des del principi, eren ben clares. “Havíem de tenir un to molt fresc, les xarxes havien de ser un canal de comunicació molt proper, al contrari del servei d’atenció personalitzada, on fem servir un llenguatge molt neutre, a vegades una mica tècnic, i hi ha més distància amb l’usuari.”

A les xarxes “havíem de tenir un to molt fresc i proper, al contrari del servei d’atenció personalitzada, on fem servir un llenguatge molt neutre i de vegades tècnic”

La incorporació d’en Felip a l’equip, amb molt de coneixement de les tendències digitals, de les subcultures d’internet i de l’argot típic que s’hi empra, va coincidir amb un augment remarcable de seguidors

Quan en Felip Guerrero, graduat en Estudis d’Anglès i Català, va fitxar per a l’Optimot el 2021, les xarxes ja feia anys que rutllaven i el to irreverent estava consolidat. La seva incorporació a la plantilla, però, hi va afegir una mirada nova que es complementava a la perfecció amb la resta de l’equip. “Ara mateix ell és el component més jove de l’equip, i això es nota molt”, comenta la Marta. Ella i la Maria Rosa estan d’acord que la seva arribada va coincidir amb un increment remarcable en el nombre de seguidors a les xarxes. L’atribueixen al coneixement que té en Felip de les tendències digitals, de les subcultures d’internet i de l’argot típic que s’hi empra, que ell va començar a integrar. Això va servir perquè el compte de l’Optimot es desempallegués dels últims brins de formalitat que encara podia tenir. De fet, Guerrero va introduir al compte contingut de caràcter més gràfic, com ara els mems (unitats d’informació —habitualment imatges amb textos— amb un to humorístic, que es difonen digitalment), molt habituals des d’aleshores en les seves publicacions; s’adoptava, així, un llenguatge molt més proper als joves i a la comunitat digital.

Malgrat la traça que tenen tots dos en la creació de contingut al compte d’X de l’Optimot —i des de fa dos anys, també al d’Instagram—, ni la Marta ni en Felip són experts en gestió de xarxes. Crear contingut digital és, de fet, una feina secundària en la seva jornada laboral. “Nosaltres fem les tasques corrents del servei: resolem consultes, fem fitxes lingüístiques... Les xarxes són un a més a més que anem preparant durant les estones lliures que tenim, quan tenim les consultes controlades”, reconeix el manresà.

Ni la Marta ni en Felip són experts en gestió de xarxes. Crear contingut és “un a més a més” que preparen durant les estones lliures

Si bé l’equip de l’Optimot fa una certa planificació a l’hora de preparar i decidir quins continguts han de penjar durant la setmana, la improvisació hi té un paper molt més important. “No tenim una gran estratègia de mirar què fan aquí i allà... No tenim tant de temps! Anem fent una mica quan podem, quan de cop i volta ens ve la inspiració, i fem molts continguts que no estan programats”, assenyala la Marta. “Si s’està parlant molt d’una cosa a Twitter i s’ha viralitzat alguna cosa, doncs hi fiquem cullerada”, afegeix en Felip. Saber adaptar-se a les tendències del moment a les xarxes i ser flexible són qualitats importants per gestionar els comptes de l’Optimot. Guerrero compta amb l’avantatge que, fora de la seva jornada laboral, i probablement per una qüestió generacional, dedica bastantes hores a internet, que li serveixen per inspirar-se. Ell ho defineix així: “Rebo molta merda i llavors l’escupo a l’Optimot!”.

Tot el que saben els dos lingüistes sobre xarxes ho han anat aprenent “sobre la marxa”, de manera autodidàctica, perquè no tenen cap formació en l’àmbit de la creació de contingut. “Jo, per exemple, encara no estic gens familiaritzada amb cap programari de manipulació i edició d’imatges”, admet la Marta. “Som només dos arreplegats a qui han deixat un compte de Twitter!”, exclama en Felip entre rialles. El que sembla una debilitat professional, però, ho han sabut transformar en una fortalesa.

“Quan fem contingut gràfic, ni tan sols ens interessa tenir un coneixement professional d’edició d’imatge. Ja ens agrada que sigui així, una mica brut, destraler, que fa més gràcia”

“Quan creem contingut gràfic, abracem un estil com de shitposting [contingut publicat a les xarxes de qualitat pobra, kitsch, de vegades mancat de sentit i amb una estètica molt descuidada]. Per tant, ni tan sols ens interessa tenir un coneixement professional d’edició d’imatge, perquè ja ens agrada que sigui així, una mica brut, destraler, que fa més gràcia”, explica Guerrero. “Al capdavall, l’Optimot té una mena de personatge, i aquest personatge som nosaltres mateixos”: lingüistes que xalen a les xarxes sense saber ni un borrall de disseny gràfic. Aquest estil barroer, a més, encaixa amb les tendències actuals juvenils a les xarxes i aporta una autenticitat que compleix amb l’objectiu fundacional del compte: ser proper amb els usuaris.

#dimemcres 📈 pic.twitter.com/E56NqOXNZK

— Optimot (@optimotcat) November 27, 2024

El gaudi, però, no és exclusiu dels seguidors de l’Optimot. Les xarxes són un parèntesi de lleure també per a en Felip i la Marta, que les troben a faltar quan van atrafegats i tenen poc temps per publicar contingut. “Per a nosaltres, fer anar les xarxes és com anar al pati i jugar. Es fa en un to molt més distès, molt diferent de la resta de coses, i ens aporta una varietat dins de la feina que, en general, fa que passi més bé tot”, afegeix. “És la part més lúdica i creativa”, coincideix Salvadó, “i intentem passar-nos-ho bé”, sense cenyir-se a cap norma estricta.

“Per a nosaltres, fer anar les xarxes és com anar al pati i jugar”

“Tenim la sort de treballar en un projecte en el qual creiem, i això fa que, a banda de passar-nos-ho bé, hi posem il·lusió i hi posem ganes”

Humanitzar l’Optimot, que pugui fer broma i parlar com qualsevol persona a internet, és el que l’acosta al públic. Segons tots dos, però, la clau de l’èxit a les xarxes no rau només en aquesta espontaneïtat, autenticitat i en el to desencotillat, sinó també en la implicació dels treballadors en la feina que fan. “Tenim la sort de treballar en un projecte en el qual creiem, i això fa que, a banda de passar-nos-ho bé, hi posem il·lusió i hi posem ganes”, assegura en Felip. “No ens costa gens defensar l’Optimot i promoure’l”, sosté la Marta. “Pensa que nosaltres l’hem fet servir com a usuaris i l’hem viscut des de l’altra banda. Jo ja n’era molt fan abans! Per traduir, per corregir, és gairebé imprescindible. Llavors, a l’hora de promoure l’ús de l’Optimot a les xarxes, jo soc la primera”, confessa.

L’èxit digital del servei tampoc seria possible sense la complicitat del Departament de Política Lingüística —abans, Direcció General—, de qui depèn l’Optimot, que atorga plena autonomia a l’equip per dur a terme aquesta política de comunicació tan particular i atípica entre els comptes oficials de la Generalitat. La Marta i en Felip, tots dos treballadors de l’empresa MagmaCultura, als quals el Departament externalitza el servei, asseguren que les decisions sobre el contingut i les piulades neixen de l’equip. “Som molt proactius. Nosaltres som els que ho proposem tot i anem fent si no ens diuen el contrari”, assenyalen. “Sortosament, no rebem cap mena d’indicació ni intervenen en els continguts que fem diàriament. Com a màxim ens poden suggerir que parlem d’un tema, com ara la sequera aquest estiu, però no ens imposen res. No encaixaria amb el nostre to”, expliquen.

El Departament de Política Lingüística atorga plena autonomia a l’equip per dur a terme aquesta política de comunicació tan particular

L’estratègia de comunicació de l’Optimot, més enllà de divulgar una llengua rica, genuïna i de qualitat, té com a objectiu final promoure l’ús del català col·loquial. En Felip reconeix que idealment els agradaria arribar a com més gent millor, però els interessa especialment atreure els segments més joves “per una qüestió sociolingüística”.

“Difonem contingut de tota mena per demostrar que el català es pot fer servir a tot arreu, no només a l’escola o en un àmbit més formal”

“Ara mateix, la situació del català és la que és. L’ús entre els joves és deplorable, gairebé no el fan servir fora de l’àmbit acadèmic”, afirma Salvadó. “A més, tot el que arriba als parlants des de l’Administració ja es rep com una cosa artificial, imposada, i promoure’n l’ús des d’aquest nivell és complicat. Per aquest motiu, difonem contingut de tota mena, per demostrar, d’alguna manera, que el català es pot fer servir a tot arreu, no només a l’escola o en un àmbit més formal, sinó també per fer conyes, per dir idioteses, per fer el burro per internet... Per a tot, per al que tu vulguis! Llavors, en aquest sentit, potser sí que busquem un públic relativament més jove”, destaca. “Volem que es vegi que el català no és una llengua encotillada, artificiosa, amb un pal ficat pel cul... És una llengua que de tota la vida s’ha fet servir per a absolutament tot. Per cagar-te en algú, també! En el compte de xarxes intentem transmetre tot això”, fent-ho compatible amb un català autèntic i sense interferències, afegeix en la mateixa línia en Felip.

“No volem ser un compte alliçonador, que es dediqui a anar corregint la gent”

L’Optimot també lluita per distanciar-se d’algunes de les dinàmiques habituals a les xarxes entre alguns sectors de l’activisme lingüístic més ortodox. Sovint, la defensa aferrissada d’un català genuí agafa tocs fiscalitzadors que s’allunyen molt de la finalitat original de l’Optimot. “No volem ser un compte alliçonador, que es dediqui a anar corregint la gent, que imposi la seva visió i que, a més a més, vagi en contra de coses establertes per l’acadèmia i per la comunitat professional de la llengua. Potser t’esperes en un compte de llengua una cosa que ranciegi... Doncs no. No ens interessa gens això, ni la cosa institucional de gairebé parlar de vostè, amb distància, a algú que recorre a tu per xarxes”, subratlla en Felip. “Tenim un estil proper i tractem la gent com a iguals, no pas des d’una posició de superioritat totalment falsa, perquè creiem que és la millor manera de contribuir a la qualitat de la llengua.”

L’Optimot vol ser didàctic sense crear encara més complexos i inseguretats als catalanoparlants, que ja en tenen prou sent parlants d’una llengua minoritzada

“A més, a les xarxes sembla que tothom sàpiga molt de tot, no? Sembla que tots siguin filòlegs!”, es queixa la Marta. “Nosaltres fugim d’això, d’aquesta gent que està obsessionada amb la puresa del català i que sembla que si no dius nogensmenys ja ets púrria. Doncs no! Nosaltres difonem contingut sobre llengua catalana correcta, d’acord amb la normativa, i no caiem en aquesta superioritat moral.” L’Optimot vol ser didàctic, ensenyar assertivament, sense crear encara més complexos i inseguretats als catalanoparlants —habituals o de nova collita—, que ja en tenen prou sent parlants d’una llengua minoritzada. “Ja ho diuen, que la pitjor llengua és la que no es parla! Per tant, deixem-nos estar de tot aquest pes que has de portar a sobre per si parles malament o no”, diu Salvadó.

“Al final, el que volem a l’Optimot és que la gent se senti còmoda interactuant amb nosaltres. El missatge que transmetem és de: «Tranqui, t’has de sentir còmode parlant i a poc a poc ja s’anirà millorant el que calgui», no?”, subratlla en Felip. “Exacte, parla tranquil i, si t’equivoques, escolta, no passa res, segurament ja n’aprendràs i ja està!”, afegeix la Marta. “Sempre ens pots consultar a nosaltres sense cap mena d’angúnia, ni por, ni res, amb tota la naturalitat. És així com s’hauria de viure la llengua pròpia.”

“Deixem-nos estar de tot aquest pes que has de portar a sobre per si parles malament o no”

Les consultes que reben per xarxes estan augmentant notablement des de fa un temps, cosa que tots dos lingüistes atribueixen a l’amabilitat que desprèn el servei a internet

Si l’objectiu de les xarxes de l’Optimot és facilitar les interaccions dels usuaris amb el compte i que, de retruc, a la gent no li faci vergonya preguntar qualsevol dubte lingüístic, la Marta i en Felip l’han acomplert amb escreix. De fet, les consultes que reben per xarxes estan augmentant notablement des de fa un temps, cosa que tots dos lingüistes atribueixen a l’amabilitat que desprèn el servei a internet amb el seu estil de comunicació. “La gent ens ha seguit el rotllo fins al punt que, quan fa consultes, ens posa cors i petonets. Saben que aquest to val amb nosaltres!”, comenta Salvadó. “I ens interessa que sigui així”, diu Guerrero, “que la gent se senti còmoda i ens parli de qualsevol manera, com parla amb la resta, enviant-nos emojis si cal. Així, quan tingui un dubte, potser pensarà abans a demanar-nos-ho que no pas si tinguéssim un to més formal i fred”, comenta. “Saben que no els jutjarem, que els tractarem bé i que mirarem de donar-los la millor resposta que puguem.”

Més de 55.000 seguidors —i creixent— a X i uns 14.000 al compte d’Instagram tan sols dos anys després de la seva creació són la constatació de l’èxit assolit a les xarxes. En aquest temps, s’han consolidat iniciatives com el “dimemcres”, la dosi setmanal d’humor gràfic que acostuma a publicar en Felip, o el concurs de mems, en el qual poden participar els usuaris o seguidors de l’Optimot amb les seves creacions relacionades amb fraseologia, terminologia i llengua general.

“Jo recordo amb especial estima un format de mem que va funcionar molt bé fa un any. Hi havia quatre imatges i hi deia «ganivet d’alvocats», i hi apareixia un ganivet fet expressament per tallar alvocats; al costat hi havia «gabinet d’advocats», amb una foto d’uns juristes... Després hi deia «gabinet d’alvocats», acompanyat d’un dibuix d’alvocats vestits com de jutge i advocats, i llavors l’última, que és «ganivet d’advocat», i hi apareixia una persona amb un ganivet i la foto del jutjat de Manresa de fons”, recorda entre rialles en Felip. “L’endemà era el meu aniversari, vaig arribar a l’oficina i em vaig trobar que m’havien regalat un ganivet d’alvocats.” Aquest mem va arribar a més de 150.000 visualitzacions a X i és tan sols un exemple més de l’abast de les creacions dels dos lingüistes.

#dimemcres ⚖️🥑 pic.twitter.com/CbFrQzCdid

— Optimot (@optimotcat) May 3, 2023

L’Optimot és un cas d’èxit sense precedents a les xarxes. Un compte institucional, aparentment encarcarat, ha esdevingut el paradigma de la comunicació informal, fresca i adaptada a l’argot juvenil d’internet. A la Marta i a en Felip no els ha calgut cap formació ni impostura; amb la passió per la seva feina com a lingüistes, el seu sentit de l’humor, el seu coneixement d’internet i la seva creativitat n’hi ha hagut prou. Potser en aquesta naturalitat és on rau el triomf de l’Optimot, que ha aconseguit popularitzar el català col·loquial desacomplexat a les xarxes i ha acostat la divulgació lingüística a un públic molt més ampli.