Impregnats de l’olor de sal, arribem fins a la musclera de l’Avi Agustí, envoltats per un mar de fons invisible, a la badia dels Alfacs de la Ràpita. Només arribar-hi ens rep l’Agustí Bertomeu, de 85 anys, però més conegut com a Avi Agustí, pel nom que duu l’empresa que va fundar l’any 1984 dedicada a la cria de musclos i ostres. Ell va ser el primer a fer créixer el musclo a la badia dels Alfacs i, més tard, va dedicar-se també a l’ostra, fins a arribar a fer-ne més d’un milió de quilos, que exportava principalment a França, abans que els francesos també comencessin a collir-ne i a especular amb el preu.

Amb els dits gruixuts acaricia la rugositat de la closca bruna d’una ostra, i l’obre de cop per descobrir-nos-en el tresor viscós. Ens explica que, a diferència d’altres processos de cria, aquí no dipositen les ostres en bosses perquè creixin de manera conjunta, sinó que les col·loquen en grups de tres i les enganxen deixant entre elles una mica de separació, perquè puguin alimentar-se de manera òptima. Al costat de la musclera hi ha el magatzem on treballen els musclaires, i tots segueixen el mateix procediment, immersos en una coreografia que té lloc entre barbes i closques fosques. Apilonen centenars de musclos acabats de tallar, en espera del primer procés de selecció, que faran amb una màquina de neteja per eliminar-ne les impureses més patents.

Anem cap a la musclera, on també es troba la caseta que va construir l’Avi, una estructura de fusta que s’alça damunt del mar, subjectada amb pals llargs d’on pengen els sacs de cultiu, que poden arribar a pesar més de 25 quilos. Dins hi creixen milers de musclos i ostres, i les cordes de cultiu també mesuren 25 metres, la mateixa distància que fa la profunditat de la badia. Fa temps només s’hi veien els vaixells amarrats dels musclaires, però ara, i sobretot a l’estiu, la caseta de l’Avi s’ha convertit en tota una experiència culinària, i fa patxoca veure-hi tota mena de navegants que venen per degustar el marisc, mentre reposen damunt d’un mar de tonalitats verdoses i homogènies. De tant en tant, també hi arriba un corb marí, que aterra damunt l’aigua plàcida, i llisca serpentejant dins la musclera, per fondre’s dins d’un blau brillant de perles negres.