La tarda comença enlleganyada a l’Estadi Baldiri Aleu, a Sant Boi de Llobregat. D’aquí a una estona s’hi enfronten la Santboiana i l’Alcobendas, rival directe a la part més alta de la classificació. Una hora abans de l’inici del partit, quan la grada encara no s’ha omplert i només els més fidels s’hi comencen a ajuntar per fer-la petar, els jugadors fan pinya al vestuari i comenten l’estratègia de joc. L’entrenador local, Sergi Guerrero, exigeix als integrants de la plantilla màxima concentració en aquest duel de la Divisió d’Honor.

La UE Santboiana és el club degà del rugbi català i de la Península. Va ser fundat el 1921 pel santboià Baldiri Aleu i Torres, el qual, mentre estudiava a Tolosa de Llenguadoc, va aprendre la pràctica d’aquest noble esport i el va introduir a la vila un cop retornat a casa. El club centenari s’ha convertit en un referent del rugbi al país, amb un ampli palmarès d’èxits a les vitrines.

Després d’escalfar, els jugadors salten al camp i l’afició crida “Ferro i força!”, perquè, com aquest element, l’equip ni es trenca ni es doblega davant de res. Tampoc ho fa la seva grada, que és reconeguda arreu com un públic que colla. Ara els seguidors locals comencen a vibrar amb les envestides dels jugadors. La potència dels cossos en dansa és descomunal, i malgrat la violència inherent a l’esport, la serenor regna entre els rivals.

L’emoció s’allarga fins als últims instants i, tot i l’embranzida final, la Santboiana no aconsegueix arrabassar el triomf a l’Alcobendas, que finalment s’alça victoriós en aquest duel titànic. Els jugadors d’ambdues plantilles s’abracen adolorits i es feliciten per l’esforç, i els membres de la Santboiana agraeixen a l’afició l’escalf incondicional. En rotllana, l’entrenador reuneix els seus homes i analitza la situació: el resultat ha estat una decepció, però “seguirem treballant per ser a dalt de tot, al lloc que ens pertoca”. El de ser la insígnia d’un rugbi fet de ferro.