Amb un bolet d’esca, una pirita i un fragment de sílex, Antoni Palomo encén una flama amb què ens escalfem un dia fred de febrer. Ens ensenya com encenien el foc els nostres ancestres i els rememora. Aquesta és una de les intencions que l’han portat, des de fa anys, a estudiar els processos i les tècniques emprats per les societats prehistòriques per crear eines. Gràcies a aquesta tasca d’investigació, ha pogut conèixer com es feien i també per a què es feien servir les eines prehistòriques, especialment les de pedra, com moltes de les que apareixen a les excavacions que dirigeix. Doctor en arqueologia, professor del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, conservador de les col·leccions del Museu d’Arqueologia de Catalunya i director d’Arqueolític, entitat que estudia i difon el patrimoni prehistòric català, Palomo és un dels principals especialistes de la Península en arqueologia experimental i tecnologia lítica, i també en l’estudi de les primeres societats neolítiques de Catalunya.

I, per estudiar, cal posar-se a la pell d’aquells antecessors, és a dir, emprar la investigació experimental aplicada a l’estudi arqueològic, o el que és el mateix, reproduir les eines fidelment. Al seu mas, a prop de Girona, ens demostra com d’un gran bloc de sílex es pot crear una eina antiga, de fa més de 100.000 anys, que servia per tallar, punxar i raspar. Aplicant pressió al bloc, aquest es fractura i se’n poden extreure desenes de làmines fines que, emmanegades, podrien ser part d’una eina dedicada a l’ús agrícola en el neolític. Pedra, foc i força. Naturalesa i enginy. I passió. La tecnologia ha evolucionat, però estudiar la que ens ha precedit ens permet entendre’ns i recordar d’on venim.