Cau el sol al peu de Rivert. L’alumnat de l’Escola de Pastors i Pastores desfila pel sender que connecta la petita carretera del poble amb la finca dels Cardona, al Pallars Jussà. Acompanyats per la Laia Batalla, responsable del centre, s’ajunten tots al voltant d’en Gerard, fill de casa Ricou i responsable actualment de l’explotació. L’escola inaugura un nou curs després de disset anys de trajectòria i, amb un enfocament agroecològic, pretén garantir el relleu generacional de l’activitat mitjançant la incorporació dels estudiants al sector a casa nostra.

En Gerard és pastor i ramader, i li ve de família. Tot i això, compta encara amb l’ajut i el consell del seu pare, en Martí, el qual, ja jubilat, treu el cap d’esquitllada per supervisar, encuriosit, la visita dels nous alumnes. En Gerard procura donar-los una visió realista de la situació de la ramaderia al país, que iniciatives com Revolta Pagesa Pirineu s’encarreguen de denunciar amb mobilitzacions diverses, i reivindica sense embuts la tasca de manteniment que han fet pel territori les diverses generacions que treballen els ecosistemes del Pirineu, sovint menystingudes per les administracions. La granja té avui dia 800 ovelles i algunes cabres catalanes, una raça autòctona en vies de reconeixement per part de l’Administració. A l’hivern, els animals pasturen als camps amb el pastor, que s’ajuda de gossos que els manen quan és hora de tornar a casa, on suplementen l’alimentació amb herba i, fins i tot, amb gra.

L’alumnat acompanya en Gerard per les instal·lacions de la família, i ell n’explica el funcionament. Contrasta l’idealisme de qui vol iniciar un camí en aquest sector amb el pragmatisme de qui, tot i la seva joventut, ja n’ha vistes i passades de tots colors. La conversa és enriquidora i la formació deriva en un debat sobre els conflictes que afecten la ramaderia al nostre país: començar de zero en una activitat precaritzada pot convertir-se gairebé en missió impossible, però l’optimisme de la Laia anima els alumnes a continuar endavant.

Un cop acabada la jornada, els visitants s’acomiaden d’en Gerard i el ramat es dirigeix cap a la porta del recinte on passarà la nit. En un degoteig potent, les ovelles s’agrupen i van omplint tota la instal·lació fins que el pastor tanca la gran portalada metàl·lica que les separa de la intempèrie. Impressiona el silenci que s’hi fa; el murmuri d’esquellots i el bel de les bèsties pràcticament s’apaga, i 800 animals resten immòbils en una quietud serena que només es trenca al pas d’en Martí, que les fa dansar al seu voltant quan travessa el corral. La majestuositat del ball davant l’experiència del pastor deixa sense paraules, i es palpa l’amor i el respecte que professa cap a allò a què ha dedicat la vida sencera, com abans els seus pares i ara el seu fill.