Cap a l’any 1935, es va inaugurar una barberia a Concabella, a la Segarra, que només obria dissabtes i diumenges. Els dies feiners, el seu amo, Josep Maria Ganyet, feia de pagès al secà dels voltants del poble; els caps de setmana, però, substituïa la falç i la batolla per la navalla i les tisores, disposat a arreglar les barbes i els cabells dels veïns que, com ell, dedicaven la vida al camp. “En aquell moment, la gent no anava massa sovint a la barberia. Els pagesos s’afaitaven una vegada a la setmana o cada quinze dies, encara menos a l’època del segar i del batre”, explica el fill del barber, Ramon Ganyet. En aquell llogaret que amb prou feines arribava als 150 habitants, la demanda era limitada. Els més grans hi anaven dissabte a la tarda, i els diumenges al matí la freqüentava el jovent, que s’arreglava per anar a ballar a la tarda als pobles dels voltants. “Més enllà de tallar cabells, la barberia també era un lloc de reunió dels veïns, que hi anaven a fer la tertúlia.”

Als anys vuitanta, després que el negoci sobrevisqués a la Segona República, la Guerra Civil, la postguerra franquista i els primers anys de la Transició, Ganyet es va jubilar i la barberia va tancar. El record que en guardava en Ramon, però, era ben viu. El pare li havia ensenyat a tallar cabells i a afaitar quan tenia setze anys i, durant un parell d’anys, mentre va viure a casa, va ajudar-lo quan hi havia molta clientela. “També intentava escapolir-me’n, eh? No m’agradava treballar-hi els dissabtes a la tarda!”, reconeix. Aquesta experiència li va permetre guanyar diners més endavant a la mili, on va fer de barber amateur a alguns soldats que, extraoficialment, li pagaven alguna propina.

Quan en Josep Maria va morir, el seu fill va voler recuperar la barberia per raons sentimentals. “Vam voler conservar-la, arreglar-la, restaurar-la una mica i deixar-la allí com a museu, com a record perdurable de la memòria del meu pare”, assegura en Ramon. L’establiment es va quedar aturat en el temps: locions, fulles d’afaitar, cadires, revistes i tota mena de mobiliari i eines es conserven intactes, congelats, al mateix lloc, un petit local de quatre metres de llarg i tres d’ample. La història, però, no és només en el contingut, sinó també en el continent. L’antic comerç se situa a la planta baixa de la casa pairal dels Ganyet, un edifici de 250 metres quadrats que ja apareix en plànols del segle XII i que possiblement formava part de l’antic complex del castell de Concabella. La família conserva documents escrits en català antic i llatí del segle XVII perquè, segons en Ramon, els seus avantpassats també devien ser “guardadors de records” com ell.