Els titelles formen part d’un llenguatge universal, que s’articula a partir de criatures que cobren vida quan les manipula amb gracilitat la mà del titellaire. I tant se val si duen robes de colors i la cara ben pintada, que un titella pot ser qualsevol cosa, sempre que hi hagi un bon manipulador al darrere que faci emocionar el seu públic. Amb els titelles, la distància entre el públic i l’actor s’esborra, i tot pren un sentit més simbòlic, que fa que connectem, directament, amb aquests éssers fets de fils i fusta. I, d’això, la Teia Moner, titellaire i actriu, en sap un munt: des de ben petita va entrar en contacte amb el món de l’espectacle, quan la seva àvia, que havia actuat a El Molino, li cantava cuplets i sarsueles, animant-la a fer duets amb ella.

Avui anem fins al Museu Internacional de Titelles de Catalunya (MIT), ubicat a la masia de Can Falguera, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), per conèixer aquestes criatures que configuren la història d’un patrimoni mundial que no caduca. La Teia Moner ja fa més de trenta anys que col·lecciona titelles de diferents parts del món. L’any 2022 van decidir acollir l’actual MIT a Can Falguera, un edifici històric del segle XIV amb elements medievals, gòtics, modernistes i noucentistes. La col·lecció inclou titelles de diferents parts del món, des del segle XIX fins a l’actualitat, que estan agrupats per tècniques de manipulació: titelles de dit, de guant, de fil, de tija… Hi ha exemplars de titella de guant català, que és l’únic titella que es manipula amb tres dits inserits a la base del bust.

En aquest refugi on descansen tot d’éssers plens d’il·lusions i històries, Moner també hi ha fusionat les seves dues grans passions, els titelles i la docència, per ensenyar als infants a canalitzar les emocions. El món dels titelles va molt més enllà del que veiem als escenaris, ja que també poden ser una eina terapèutica que ens ajudi a comunicar-nos i a manifestar els sentiments més lliurement, fins a convertir-se en una extensió de la mateixa persona.

Aquí, reposant drets, penjant o en horitzontal, explicant històries o curant ferides, hi dormen éssers que emmagatzemen somnis, que es faran realitat amb el frec d’unes mans expertes.