Soc l’Albert Solé Bonamusa, un periodista que feia ciències pures a BUP, que va abandonar els números per fer Periodisme per poder treballar a la ràdio (esportiva), i que ja fa vint anys que només escriu. Per molt que et tracis un camí, el destí sempre en fa de les seves. Els meus professors de llengua, literatura i filosofia no s’ho creurien, però he après a escriure de manera acceptable (això va a gustos) a còpia d’escriure cada dia. Diuen que un periodista és un escriptor frustrat, doncs no és el meu cas. Però ara fa temps que em pica el cuquet i busco una bona història.
He après la professió en dues grans cases: El Punt (via El 9 Esportiu) i el diari Ara. Quan vaig veure que seria difícil treballar al Carrussel Deportivo em vaig “conformar” a fer-ho a la premsa esportiva escrita. De nou, el destí em reservava un nou gir de guió. Després de catorze anys entre pilotes i porteries, l’Ara em va obrir la porta del periodisme “seriós” (no ho és tant) i hi vaig caure de quatre potes. Conclusió: després de vint anys de professió puc escriure de (quasi) qualsevol tema.
Tinc mig cor a Sabadell i l’altre mig a Rubí. Tinc dos fills pels quals ho deixaria tot i no suporto ser impuntual. Em costa entendre que els altres ho siguin, però no m’hi enfado.
