Soc filla de Llanars, un dels pobles més assolellats de la vall de Camprodon, però ja fa uns anys que estic instal·lada a l’altre costat de la muntanya, a Prats de Molló. Al Vallespir, una comarca fascinant de la Catalunya del Nord, m’hi ha dut la feina: treballo com a tècnica de patrimoni i guia en una estructura transfronterera anomenada País d’Art i d’Història de les Valls Catalanes.

Em vaig formar com a historiadora de l’art i vaig passar deu anys bons a Barcelona, però quan va presentar-se l’oportunitat vaig tornar al Pirineu i ara visc arrelada al peu del Canigó. La meva quotidianitat viu en un país travessat per una frontera administrativa estatal que parteix en dos una terra contínua de paisatges, gent i caràcters.

Em sento còmoda on els infinits no són plans i on domina el verd. M’agraden les paraules i posar-les una darrere de l’altra. Estic convençuda que la millor manera per conèixer i mirar d’entendre un lloc és parlar amb la gent que hi viu.