Persones

Del 1913 al futur

Tres generacions, un bar i un barri. El Bar Colombia és molt més que un bar. És història viva de Sant Andreu de Palomar, i l’Albert Miró Pladavall l’ha viscut fora i dins de la barra. Però què passarà, quan ell ho deixi? Qui servirà al futur?

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

El temple de la deessa verda

Si macerem herbes, alcohol, història i catalans, més enllà de ratafia també en surt l’absenta, com la que des del segle XIX se serveix a The Old Absinthe House, l’ànima del Barri Francès de Nova Orleans, establiment fundat per catalans

Per David de Montserrat Nonó

Persones

La nostàlgia i l’esperança vesteixen de blanc i negre

El passat ho embelleix tot. Tant que, a vegades, menysprea el present. La Carmel·la Planell i Lluís, tot i que estima la Rambla de Barcelona, rebutja la seva transformació. En ella hi trobem passat i futur. Amor i odi. Blanc i negre. Hi trobem la Rambla

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

L’altre Pla Cerdà, a ritme d’arpa

Si lldefons Cerdà traça la Barcelona moderna, l’Eixample, la seva ‘filla’ Clotilde lluita contra l’esclavitud, la pena de mort i en defensa de la dona i la classe obrera. Si un fa servir el cartabó, l’altra toca l’arpa arreu del món

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Presoners a casa

L’Eduard Elías viu a la Rambla. Però a vegades, quan surt del seu pis, les riuades de gent el fan sentir presoner del seu carrer. De la seva ciutat. Per evitar-ho, lluita amb altres veïns per a què la Rambla sigui un lloc on viure lliurement

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

La filosofia de les campanes

L’Abel Portilla ha seguit una nissaga de nou generacions. No ho vol comptar però ha fet més de 4.000 campanes que repiquen arreu del món. La seva filosofia vital, professional, eterna ressona a Os de Balaguer, on fa el que ningú fa

Per Magda Gregori Borrell

Persones

El millor show del món

En Roger ja no viu a la Rambla de Barcelona però hi continua tenint el seu pis. Per ell, aquest carrer del món és un espectacle, un show per ser vist, una passarel·la de turistes i nostàlgics, però on falta que actuï un altre tipus de vida

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

Ja ho faig jo, Míster Rockefeller

Dos es barallen i el tercer rep un encàrrec. I quin encàrrec! Hi ha catalans que acaben essent universals de retruc, per fílies i fòbies entre artistes i magnats. Que ho preguntin al muralista barceloní Josep Maria Sert, que és on toca quan toca

Per David de Montserrat Nonó

Persones

I si a George Orwell li robessin la cartera a la Rambla?

La Carme encara viu a la Rambla, el seu pare, en Fernando, no; però, com ella, lluita pel carrer més popular, històric de Barcelona. Pocs barcelonins viuen a la Rambla. Potser, avui també George Orwell lluitaria per ella

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

“Pensar que estem sols a l’univers és arrogant”

Té els ulls grossos, com si no li calgués ni telescopi per veure exoplanetes, que són planetes de fora del Sistema Solar. Roser Juanola treballa a la NASA en un projecte de telescopi espacial de 15 metres de diàmetre, el somni de qualsevol paparazzi

Per David de Montserrat Nonó

Persones

L’educadora del futur

Fa més de mig segle la Carme Giralt va començar a treballar pel demà. Aquesta educadora portava l’educació a la sang i en ple franquisme funda una escola que revoluciona la pedagogia catalana. Ella sempre ha treballat pel futur del país: els nens

Per Paula Ericsson Navarro

Persones

L’Àïda cap al planeta de la transsexualitat

De noi a noia. De Roger a Àïda. Viatgem amb l’Àïda en el seu camí cap a la transsexualitat. Ens explica, ens dibuixa, ens parla de com la realitat, el que sents, el que desitges, s’ha d’imaginar

Per Paula Ericsson Navarro

Subscriu-t’hi