Això no és una revista. Aquest no és el primer número de paper. Això que tens és alguna cosa més. Sí, de veritat. Certament, realment. Ho vam dir fa un any. El 19 de setembre de 2018 quan naixíem: som un gat i no som un gos. I, ep, això no volia dir que estiguéssim enfadats amb els gossos. Tot el contrari. Continuem sent superamics amb els gossos. Ho vam dir fa 365 dies i ho tornem a dir: no som un diari, un periòdic, un web… No. I no tothom ho pot dir. Vam dir que faríem una cosa i l’hem fet: LA MIRA.

LA MIRA aposta pels gèneres clàssics del periodisme que tenen més futur: reportatges, entrevistes, cròniques, perfils, galeries de fotografies... Durant un any hem fet més de 200 històries. Peces que sempre podeu llegir: vives, palpitants, persistents, perquè el nostre és un periodisme sense data de caducitat. Sempre es poden llegir. LA MIRA ofereix poder mirar d’una altra manera. Un periodisme per a lectors que volen mirar amb calma, tranquil·litat, temps… Un periodisme per llegir. Un periodisme per a la immensa minoria. Per a persones que estan connectades a la realitat però no esclavitzades a l’actualitat. LA MIRA és aquest arxipèlag de persones que hi ha a tot Catalunya.