Els altres catalans (universals)

Viuen a l'ostracisme de la nostra història. Són catalans i catalanes amb noms i cognoms que han deixat petjada a tots els racons del planeta. Ells i elles són “Els altres catalans (universals)”.

Persones

Una ‘femme fatale’ catalana sedueix França

Una estranya a Catalunya, una diva a França que bat rècords discogràfics... i maritals. ’Femme fatale’ inspiradora d’algun dels temes més mítics de la ’chanson’ francesa. Una provocadora nada anomenada Gloria Lasso... Perdó, Rosa M. Coscolín Figueras

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El puto amo de París

Un d’aquells catalans a l’ombra, o penombra com a mínim, que ha remenat les cireres. Moltes cireres. I no pas d’un lloc qualsevol, sinó de la metròpoli de l’Imperi francès, on durant quinze anys no es movia ni una puça sense el permís d’Antoni de Sartine

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Un pacifista al país dels ‘ticos’

Si aboleixes un exèrcit i en comptes de declarar la guerra declares la pau al món no ets una persona singular, ets única. Existeix? Sí, i tant. Es diu Josep Figueres Ferrer, Don Pepe, el fundador de la Segona República de Costa Rica

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El màquina de la veritat

Si hi ha hagut algú que ha sabut detectar qui es vol fer passar per bou essent bèstia grossa és el psiquiatre Emili Mira, un dels més rellevants del seu camp al s. XX, al podi mundial en psicodiagnòstic. El cotó fluix no enganya; el test de Mira, tampoc

Per David de Montserrat Nonó

Persones

La libèl·lula de l’Òpera de París

Un papalloneig de libèl·lula que afaiçona l’aire dels escenaris més prestigiosos d’Europa. Rosa Mauri bat els seus peus alats fins esdevenir la mestressa indiscutible del ballet de l’Òpera de París i de molts cavallets dels impressionistes francesos

Per David de Montserrat Nonó

Històries

Transports plens de vida

Els aliats guanyen la II Guerra Mundial amb bombes, estratègies, desembarcaments, vessament de sang i recuperació de terreny perdut. Però la sang vessada també s’ha de recuperar i el Dr. Frederic Duran i Jordà sap com fer-ho per salvar milers de vides

Per David de Montserrat Nonó

Històries

Una tramuntanada màgica a Austràlia

Fantasia, diversió, il·lusió, el somni d’un romàntic empordanès que forma part del Patrimoni Nacional d’Austràlia. No es diu Walt, es diu Josep, i no es diu Disney, es diu Paronella. Benvinguts al Paronella Park, l’arcàdia d’un bumerang entramuntanat

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Per al mal francès, el bé valencià

Búlgar, grec, francès... Jocs de llengua i baixos, clàssics del relax carnal. Però si la profilaxi és laxe, l’alegria orgàsmica esdevé pena cutània, fins i tot a la Santa Seu. El remei és valencià: Gaspar Torrella, el sanador dels pecats vaticans

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Donant una volta, catalana, a Nova York

No són renaixentistes però tots dos són Rafael, pare i fill. La nissaga Guastavino dona la volta catalana a Nova York que acaba embolcallant entre el segle XIX i XX l’arquitectura d’uns EUA, engrandint la seva llegenda amb segell català

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Missió a l’Himalaia

Quan l’expedició catalana va arribar al cim de l’Everest el 1985 ningú va recordar que, si finalment la senyera s’hissava al punt més alt de la Terra, era gràcies a Antoni de Montserrat, el jesuïta de Vic que el segle XVI havia cartografiat l’Himàlaia

Per David de Montserrat Nonó

Persones

L’antivirus ebrenc

Si eres bacteri al segle XIX més valia no coincidir amb el Dr. Jaume Ferran i Clua, malson de molts virus que va fer la vida impossible al còlera i la va salvar a centenars de milers de persones posant en risc la pròpia. Un bitxo ebrenc, però dels bons

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El temple de la deessa verda

Si macerem herbes, alcohol, història i catalans, més enllà de ratafia també en surt l’absenta, com la que des del segle XIX se serveix a The Old Absinthe House, l’ànima del Barri Francès de Nova Orleans, establiment fundat per catalans

Per David de Montserrat Nonó

Persones

L’altre Pla Cerdà, a ritme d’arpa

Si lldefons Cerdà traça la Barcelona moderna, l’Eixample, la seva ‘filla’ Clotilde lluita contra l’esclavitud, la pena de mort i en defensa de la dona i la classe obrera. Si un fa servir el cartabó, l’altra toca l’arpa arreu del món

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Ja ho faig jo, Míster Rockefeller

Dos es barallen i el tercer rep un encàrrec. I quin encàrrec! Hi ha catalans que acaben essent universals de retruc, per fílies i fòbies entre artistes i magnats. Que ho preguntin al muralista barceloní Josep Maria Sert, que és on toca quan toca

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El de Vic que il·lumina el ‘Big’ San Francisco

Un de Vic que es fa ‘Big’ a San Francisco. Així es resumeix la vida d’Eusebi Molera i Bros, l’enginyer i arquitecte responsable de la resurrecció de la ciutat californiana, far de la seva vida i que l’il·lumina per innovar tant com Thomas Alva Edison

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Cafè Guardiola, what else?

Perquè un poble es llevi ben d’hora, ben d’hora per ser imparable cal cafè, amb permís del te. I cafè bo, molt de grans ben assecats, ben torrats gràcies a Josep Guardiola i Grau que va revolucionar la indústria mundial d’aquest producte tan bàsic

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El Warhol de l’era del jazz

Quan la foto es fa senyora del testimoniatge i la pintura deixa de ser imprescindible per immortalitzar celebritats, un pinzell hipnotitza rics, reis i estrelles de cine que posen, rendits, davant del barceloní Frederic Beltran i Masses

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Fent pam i pipa a Hitler

Entre 1940 i 1941 Europa és una esvàstica continental. Només resta mirar el cel amb l’esperança que Nostro Senyor ajudi. I del cel en ve un cop de mà. No és diví, és català. Es diu Jep Carreras i té una missió: burlar els submarins de Hitler

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Amargant la vida a Napoleó

Catalans universals que haurien de ser mites i viceversa. Pel nom, Stephen Maturin, sembla no tenir res de català. Pel del seu creador, Patrick O’Brian, tampoc. Però, i si parlem d’Esteve Maturin i que l’autor anglès el va escriure a Cotlliure?

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El salt del capità Cardona

Que Catalunya és país d’excursionistes és indiscutible però pocs s’han posat el salacot per trescar terres inconegudes dominades pels déus. Un d’aquests és Fèlix Cardona i Puig, el descobridor del salt d’aigua més alt del món, el Salto Angel de Veneçuela

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Un il·lustre güey del Ripollès

Gestionar bé els símbols és delicat. Que li diguin a Espanya amb els despropòsits acumulats amb la Marxa Reial. Si li haguessin encarregat a l’autor de la música de l’himne de Mèxic, Jaume Nunó i Roca, potser ‘otro gallo cantaría’, i mai més ben dit

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El bàrman de Hemingway

Que Hemingway entrés al Floridita de l’Havana a brindar pel Premi Nobel de Literatura de 1954 seria plausible. Tant com trobar a faltar al seu bàrman preferit, Constantí Ribalaigua i Vert (Lloret de Mar 1888 - L’Havana 1952), el pare de la cocteleria

Per David de Montserrat Nonó

Persones

De quan el tennis s’hauria pogut dir ‘pilota’

Dir tennis i pensar en classe alta, llegendes, mites, tradició i silenci. Silenci que cal trencar per recordar Joan Baptista Auguri Perera (1822 – 1889?), un dels inventors d’aquest esport tan glamurós com captivador. Joc, revés, set... Perera

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Professor antitoxina

Al segle XIX matar amb verí, sobretot entre noblesa i aristocràcia, era tan comú com treure a passejar el gos. De verins i gossos en sabia un niu Mateu Josep Bonaventura Orfila (Maó 1787- París 1853), el pare de la toxicologia moderna

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El paradís dels salmons amb accent català

A la província canadenca de la Columbia Britànica hi ha un dels millors indrets d’Amèrica on pescar salmons, Port Alberni, un nom que ha perdut l’accent però que conserva la petjada de Pere d’Alberní (Tortosa 1747 – Monterrey 1802)

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El perfumista de James Bond

James Bond no hauria estat tan efectiu com a agent 007 si, a banda de l’atractiu físic, no hagués captivat per l’olfacte moltes enemigues de Sa Majestat. I tot gràcies als perfums del menorquí Joan Femenies Floris

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Salvant el futur president dels EUA

Menorca i tramuntana. Sembla que capejar vents i saber navegar hagi de ser innat. Almenys n'hi ha un que ho confirma: Jordi Ferragut Mesquida (Ciutadella 1755 – Pascagoula, Mississipí. EUA 1817), un menorquí sense el qual Washington no seria Washington

Per David de Montserrat Nonó

Persones

L’escriptor de la bíblia de la tortura

Quan blasfemar no era llibertat d'expressió, sinó dur el dimoni a la boca, un català, sinistre dominic Nicolau Eimeric, va inspirar el mètode per interrogar, torturar i condemnar els heretges assenyalats per la Inquisició

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Una resilient a Sibèria

Del glamur de París a una vida sota zero a un gulag de Sibèria per un amor incondicional no del tot correspost. La història de la catalana Lina Llubera, muller del músic rus Serguei Prokofiev, és el paradigma de la supervivència

Per David de Montserrat Nonó

Persones

El monjo que atura els huracans

Sovint s'ha apel·lat a la voluntat de Déu per justificar desgràcies com ara els huracans. Però fou precisament un home de Déu, el jesuïta català Benet Vinyes, qui a finals del segle XIX va descobrir a Cuba com prevenir-los i salvar vides

Per David de Montserrat Nonó

Subscriu-t’hi