Per què venim?

Parlem amb persones que viuen a tot Catalunya i que un dia van decidir venir aquí. Ells són la història de la immigració: des del segle XX fins al XXI. Per què van venir? Què esperaven trobar? Què han trobat? Què continuen esperant?

Persones

“Mai pots fer plans. Vaig venir per dos mesos i fa 22 anys que visc aquí”

Directe d’Ucraïna, l’Stepan va arribar a Vinaròs amb furgoneta. Sense papers, ni sostre per dormir, va passar els primers dies dins d’una fàbrica de totxos, fins que un home li va donar una oportunitat i va poder començar el seu camí a Catalunya

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“La gent de la meva època fugíem de l’Andalusia de la misèria”

En Manuel va néixer a l’Andalusia de postguerra, en un entorn marcat per la pobresa. Després de passar per Alemanya, la feina el va portar a la Bisbal d’Empordà a finals dels anys seixanta i s’hi va quedar, com molts altres del seu poble, Cuevas Bajas

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“El Salvador em va amputar la vida des de ben petit i Centelles me l’ha retornada”

La vida d’en José es va començar a escriure a El Salvador, però la necessitat de tirar endavant, amb el seu fill amb síndrome de Down, el porta a Centelles. Aquí aconsegueix abraçar un nou present amb força

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“A l’avió només pensava en els meus fills, els deixava per anar a cuidar fills dels altres”

La Primitiva es va divorciar i es va haver de fer càrrec de quatre criatures. Sola i sense prou diners per mantenir-los, va haver de deixar les Filipines i venir a Barcelona per cercar el futur que no trobava al seu país, i sobretot: portar els seus fills

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“És curiós, aquí t’ensenyen el pitjor de l’Àfrica, mentre que a l’Àfrica t’ensenyen tot el que és bo d’Europa”

La Regina va arribar als Hostalets de Balenyà des d’Accra als anys vuitanta. La seva família és un matriarcat ple de força que s’ha obert pas de Ghana a Catalunya amb determinació, fent front al racisme i a la ignorància

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“Una història d’amor em va convèncer de marxar”

La Natalia va marxar d’amagat de casa seva, a Sant Petersburg, per arribar a l’Escala. Allà l’esperaven un gallec i una cultura mediterrània totalment diferent de la seva, que l’ajudaria a fer bategar el seu propi futur

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“Decidir marxar del teu país mai és fàcil. Sempre pensaràs que potser et vas equivocar”

Després d’acabar Dret a Romania, l’Alina va anar de vacances un mes a Tortosa per veure els seus pares i ja no va tornar. Construeix el futur, i el Baix Ebre és el seu racó de món

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“Les persones tenim dret a buscar noves oportunitats i a intentar canviar de vida”

De camí a França, el destí va voler que en Mounir fes una parada a Juneda i s’hi va quedar. Durant tres anys va viure sense papers, però, després de molt esforç, va aconseguir construir tot un nou futur davant seu, a la terra

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“No sé d’on soc. Estic buscant la meva identitat. Em sento de dues cultures”

La Rabia ha crescut teixint dues realitats. Amb deu anys, ella i la seva família van deixar la casa de Khohar per endinsar-se en un pis de Ciutat Vella. Amb la mirada al Pakistan i els peus a Barcelona obre el seu propi camí amb dues cames fermes

Per Sònia Pau Cortada

Persones

“Un cop aconsegueixes amagar-te al camió saps que pots sortir-ne viu o mort”

La història d’en Ridouane comença a la tanca d’Algesires. El 2018, amb disset anys, deixa Tànger. Viatja amagat sota un camió per trobar una vida millor. Viu i treballa a Juneda. Però recorda per què va marxar i quin futur vol

Per Sònia Pau Cortada

Subscriu-t’hi