Les Fontanelles és l’última casa de Rocabruna, a l’Alta Garrotxa, abans de passar la frontera que, a poc més d’un quilòmetre del lloc, converteix els veïns en francesos. Les muntanyes on es troba han sigut, des de la signatura el 1659 del Tractat dels Pirineus, un lloc de pas que ha permès, entre d’altres, l’emergència d’un tipus de negoci molt profitós: el contraban. Aquesta línia estatal també ha vist com la travessaven nombrosos refugiats, que buscaven protecció a un costat i l’altre de la ratlla segons les necessitats. Així mateix, ha sigut alhora front i rereguarda de molts conflictes armats. Si les parets poguessin parlar, explicarien històries de carrabiners, oficials falangistes, soldats moros, rojos derrotats, jueus, nazis, maquis...

I sabeu què? Que aquesta casa parla! La seva és una veu pausada en què ressonen paraules que s’obliden, que ja no es fan servir perquè ja no es necessiten. La casa parla i ho fa per boca d’en Josep Llongarriu, en Fontanelles, que fa reviure l’últim segle d’història de la seva família i d’aquestes parets on han viscut des que la va comprar el seu padrí. Però en Josep ja és molt gran, i les Fontanelles ha sigut víctima del mateix pas del temps: ara sembla que tot el que han viscut els pesa, que els empeny avall, cap a la terra, i que converteix en un xiuxiueig cada vegada més inaudible allò que ens poden dir.

L’acceleració del món, la necessitat d’escurçar distàncies, de produir cada vegada més amb menys temps, han acabat condemnant aquesta i tantes altres cases d’una terra agresta i de mala petja. Avui, si vol un futur amb les parets dretes, potser no li queda res més que convertir-se en segona residència. Refredar-se, polir-se, deixar de ser una llar i deixar de compartir el nom, el “ser”, amb aquells que dormin sota el seu sostre.